Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/153

149

ali-bey el abbassí

al trono, puig ab quatre ó sis homes n' hi ha prou pera defensar y fer inatacable qualsevol de dits carrerons. Per la mateixa rahó estan las casas plenas d' aspitlleras, y la meva sembla un fort.
 L' arquitectura empleada á Marroch es la mateixa que en altras ciutats del imperi, es á dir, que 's componen las casas d' un pati ab galerías al voltant, y salas llargas y estretas prop d' ellas, las quals no tenen altra llum que la que hi entra per la porta. Las casas principals tenen dos ó més patis semblants; la meva 'n te cinch. Raras vegadas donan las finestras al carrer. Hi ha varias casas construhidas de pedra, més comunment ho son de terra, sorra y cals, apisonat tot entre duas fustas aplicadas á las duas caras de la paret. Aixó ho anomenan tàbbi.
 La ciutat de Marroch conté moltas plassas ó mercats, que, com los carrers, no están empedrats ni arenats, lo qual los fá per demés molestos en temps de pluja per lo fanch, y per la pols en temps sech.
 Entre 'l gran número de mesquitas de la ciutat, se 'n distingeixen sis de grans, entre las quals las principals son: El Kutubia, El Moazinn, y la de Benius. La mesquita El Kutubia está aislada en mitj d' un gran espay descubert: sa arquitectura es elegant, y son minaret, que es altíssim, te alguna analogía ab lo de Salé. La mesquita de Benius te sis cents cincuanta dos anys de construcció: es molt gran, més ofereix una extranya barreja d' arquitectura antiga y moderna, perque la major part ha sigut reedificada. La mesquita El Moazinn, que 's construhí fa trescents anys, está prop de casa meva, y es verdaderament magnífica. Hi ha deu ministres empleats en son servey; son módicas las assignacions que 'ls ha senyalat lo sultá dels fondos de la mesquita: de manera que dits ministres, com tots los demés del Marroch, se veuhen obligats á buscar sa subsistencia en lo travall ó en las piadosas estafas dels talismans que venen pera curar las malaltías, matzinas, feridas, maleficis ó altres accidents... ¡Ah, gran Mahoma! ¡may has enganyat tú als homes ab medis tan mesquins!... Lo profeta may s' atribuhí 'l dó de fer miracles, confessant públicament que tal dó fou concedit á Jesucrist y no á éll.