Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/150

146

viatjes per áfrica y assia

de terra cosa de mitja milla. La defensan algunas pessas d' artillería, y allí 's custodian los presos d' Estat. Ab tot y ditas fortificacions, la ciutat de Suera no podria sostenirse contra un sério atach, perque no te més aygua que la del riu, lo qual se troba distant més de mitja milla. L' estada en Suera es bastant trista. La ciutat está rodejada d' un desert de sorra voladora, per lo que no s' hi pot passar: en son clos no hi ha jardins, y sols á mitja lleuga se troban montanyas cobertas de boscos d' argan y d' hermosa vejetació.
 Resideixen á Suera vice-cónsuls y negociants de diferentas nacions d' Europa, que forman una especie de colonia, aumentada també per los negociants juheus del país. Aquestos últims gosan molta més llibertat que en las altres parts del imperi, fins al punt de vestir á la europea, y viuhen com los demés negociants extranjers. Son també 'ls més richs; mes de tant en tant pagan tals ventatjas ab horribles extorsions.
 Lo temps fou variable en los deu dias que vaig permaneixer á Suera, pero vaig lograr excelents observacions que 'm donaren la latitut$=$31° 32' 40" N., y la longitut$=$11º 55' 45" O. del observatori de Paris.
 Durant aquest temps los tres bajás d' Hhahha, de Cherma y de Sus, que 's trobavan allí ab sas tropas, me donaren l' espectácle de carreras de caballs y escaramussas, en las quals figuravan sos combats, gastant molta pólvora, y fent molt soroll. Cert dia me dugueren á un castell del sultá, situat en las montanyas en mitj del bosch, hont se serví un gran dinar. Tornarem de la expedició per entre moltas collas, que feyan sas carreras y escaramussas. Després estiguerem en un palau construhit per lo sultá Sidi Mohamed en lo plá de sorra. Després de visitar l' interior, y al sortir, me vaig adonar d' una pessa tancada; vaig ferla obrir, y, entranthi ab los bajás, trobarem un falcó, que sens dubte s' havia introduhit per algun forat; lo vaig fer agafar y me 'l vaig endur. Poch després se posá en marxa la comitiva, y passarem lo riu que es poch fondo. Un dels soldats que 's trobava poch distant de mí, vejé un gran peix, llarch de dos peus y mitj, que havia quedat aturdit ab lo pas de la caballería; l' atravessá ab lo sabre y me l' oferí. No puch dir los felissos pressagis que's formaren de la dita cassa y pesca.