Fets los preparatius del viatje, y estant ja ma caravana fora de la ciutat, sortí de casa á peu lo dilluns 27 de Febrer de 1804, acompanyat dels principals scherifs y del venerable Emkaddem Hadj Edris; y atravessant la gentada que s' apretava omplint los patis de ma casa y 'ls carrers, passarem á la mesquita de Muley Edris hont, després de resada la oració, nos separarem plorant. Vaig pujar á cavall devant de la porta de la mesquita, seguintme solsament dos criats, dos soldats á caball, y altres criats á peu. Vaig atravessar poch á poch per entre la gentada que era gran; lo qual doná temps als scherifs y altres personatjes distingits de pujar á caball, y anarsem unint successivament. M' acompanyá aquesta comitiva fins á una lleuga de distancia, ahont vaig exigir que 's retirés; més no ho feu sinó després d' haver resat altras oracions, abrassantme de nou y vessant moltas llágrimas.
Sortí de Fez á la una de la tarde, per lo camí de Mequinez, lo qual quedá á la dreta, pera dirigirme cap al O., acostantme á las montanyas. A las tres trobarem uns llachs d' aygua salada, d' ahont s' extreu gran cantitat de sal. Se veyan en especial per los marges innumerables estols d' anechs fréstechs. Deixant á la esquerra los llachs, y seguint sempre la mateixa direcció, á dos quarts de cinch ferem parada sobre un turó al costat d' un gran aduar anomenat Elmografa.
Lo país presenta al S. vastas planuras, terminadas per montanyas molt distants; y al nort la falda dels puigs que llavors seguiam.
