Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/119

115

ali-bey el abbassí

consisteix en posar una dotzena de tassas cap per avall sobre una gran plata. La companyía se divideix en dos partits: l' un posa un anell ó moneda sota qualsevol tassa, y l' altra ha de trobar l' objecte amagat en la primera ó última que aixeca. Si no la troba més que en una de las tassas d' entremitj, lo qui aixecá la tassa reb un cop de cada un dels del partit contrari ab un mocador plé de nusos; més si l' anell se troba en la primera ó última tassa aixecada, llavors passa al inrevés.
 Dit joch es bastant interessant, y diverteixen molt las rahons suscitadas entre las personas del partit que aixecan las tassas, y no deixa de produhir alguns quadros entretinguts la oposició dels débils y 'ls forts. Aixís que un d' ells allarga la má pera aixecar una tassa, quan sos companys se li tiran damunt pera detenirlo, lo besan y demanan per amor de Deu que no la toqui. Altre descubreix de cop quatre ó sis tassas, creyent que no hi ha res sota, y queda de pedra al veure l' anell fatal. Com tots los d' un partit coneixen lo secret de la tassa que conté l' anell, los individuos de la part contraria procuran endivinarho en sos rostres, y tots s' enganyan ab falsas apariencias. Tals son las diversions que 'ns ocuparen durant tres dias y duas nits que passarem en lo jardí.
 L' últim dia era dijous, y com jo havia dit al sultá que 's veuria la lluna nova si 'ls núvols no la tapavan, lo sultá maná en consecuencia proclamar lo principi del Ramadan pera 'l divendres, encara que la lluna se mantingués constantment amagada.
 En virtut de la disposició del sultá, vingué Sidi Ginnan á buscarme aquest divendres pera conduhirme al palau. Vaig pujar á caball y passarem á la mesquita del palau, ahont, haventme fet sentar, me deixá sol. Una hora després vingué lo sultá á la tribuna, ahont resa ordinariament la oració dels divendres sense ser vist del poble. Acabada aquesta, se'n aná lo sultá sense haverlo vist. No be havía sortit, quan Sidi Ginnan obrí la porta de la tribuna, me cridá y 'm feu entrar; y haventla tancat, m' acariciá molt, m' ensenyá lo lloch hont acostumava 'l sultá fer la oració, assegurantme que tot li havia contat; que li havia participat mon anunci dels eclipses; que 'l sultá li havia respost que quedava satisfet, y que li ha-