Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/116

112

viatjes per áfrica y assia

cumpliment á la ordre comunicada. Al mateix temps ell y 'ls demés feyan tot lo possible pera calmarme; me pregaren que procurés quan menos dorar la cosa, anant alguna que altra vegada á casa de Muley Edris; més no vaig volguer escoltar res, vaig montar á caball, y com un llamp me 'n vaig anar á veurer á Muley Abdsulem.
Vaig queixarme á aquest respectable amich, fentli veurer que alló era degradarme als ulls del públich, lo que 'm feya creurer havia merescut ben poca consideració al sultá, á qui li vaig pregar trasmetés la expressió de mos sentiments sobre 'l particular. Muley Abdsulem me doná totas las possibles satisfaccions: m' assegurá haver sigut una mala inteligencia, y si hagués tingut la més insignificant noticia del assumpto, no hauria consentit que se me 'n parlés; que devia considerarme com fill seu y del sultá Muley Soliman, y per consegüent que seria lliure de fer lo que vulgués, sense que ningú pugués ni degués ficarse en mas cosas, y per últim, que no volia que se 'm causés lo més petit disgust.
Tres dias arreu aquest bon prímpcep me doná satisfaccions sobre aquell fet, y vaig veure be la elevada opinió que éll y 'l sultá tenian feta de mi, y que la ordre relativa als rellotjes havia sortit d' algun ministre ambiciós que tenia sens dupte interés en degradarme als ulls de tots; més en lloch d' humillarme aquella feta, aumentá mon crédit. Mos amichs celebraren lo triomf com cosa may vista; mon nom se feu célebre; llavors vaig desplegar tot l' aparato convenient á ma categoría; y no hi hagué cap persona distingida en Fez, que no s' apressés á venir á visitarme, y la meva casa estava plena de gent desde 'l matí fins al vespre.
Alguns dias després s' anunciá la próxima arrivada del sultá. Acompanyat d' alguns criats y moltas personas distingidas de la ciutat, vaig sortirli montat al encontre fins á una distancia considerable. Aixís que 'l ovirarem li ferem nostres salutacions, á las que correspongué afectuosament, y confonentnos ab los senyors de sa comitiva, l' acompanyarem al palau. Lo sultá hi entrá, més lo seguiment y la tropa, ab lo poble, se retiraren cadascú pe'l seu cantó. La comitiva del sultá 's componia d' un escamot de quinze á vint genets; cent passos més enrera venia lo mateix sultá montat en una mula,