Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/107

Aquesta pàgina ha estat validada.
103
ali-bey el abbassí

xa nit hi ha iluminació en los carrers y terrats; la gentada es inmensa, y per tot arreu se veuhen donas á collas que van á visitar las mesquitas, en las quals innumerables noys de totas edats, donas, santons, imbécils bons y dolents, mouhen un soroll infernal: y entretant, ó 's recita 'l Coran ó se diuhen oracions.
 Totas las nits del Ramadan, ans d' apuntar lo dia hi ha empleats de las mesquitas que corren per los carrers armats ab grans massas, ab las que donan cops en las portas de las casas, pera que sos moradors s' aixequin á menjar ans de la hora de la oració del matí.
 Lo quint precepte diví es la pelegrinació á la Meca. Tot mussulmá ha de fer personalment lo sant viatje una vegada per lo menos en sa vida, ó delegar la comissió á un pelegrí, que cumpleixi per ell y en son nom aquesta sagrada obligació, en cas de trobarse llegítimament impossibilitat de ferlo.
 L' objecte del viatje es visitar la Kàaba ó casa de Deu en la Meca; las montanyetas Sàffa y Mèrua, que 's troban en la mateixa ciutat; y 'l mont Aàrafat, á poca distancia d'ella. La época de ditas cerimonias en la Meca, es cada any en lo mes Dulhaja. Molts pelegrins aprofitan la ocasió pera passar á Medina á visitar lo sepulcre del profeta; mes aixó es sols un acte de devoció que ni está manat ni tant sols aconsellat per la lley. Ja 'n tractarem en altre lloch.
 Componentse l' any árabe de dotze mesos llunars, es onze dias més curt que l' any solar; y per consegüent, lo Ramadan y las pascuas donan la volta del any solar en trenta hu ó trenta dos anys. Heus aquí los noms dels mesos árabes:

Moharràm.
Saffàr.
Ràbiul-àual.
Ràbiu-tzèni.
Djàd.
Jomeldà (ó Jumà).

 

Arjàb.
Schabàn.
Ramadàn.
Schnàl.
Dulkàada.
Dulhàja.

 Los dias de la setmana s' anomenan aixís:

Nahhàr el Hhàd, dia primer. Diumenge.