's mata lo primer dia de la gran pascua (o Eid quibir), que 's celebra lo dia 10 del mes Dulhàja. Dita disposició es aplicable á tots los mussulmans acomodats, pares de familia ó caps de casa. Després de matar l' animal per sa propia má, entre la sortida del sol y 'l mitj dia, 'n menja una part rostida, y dona als pobres lo demés, que ha de ser més d' un ters del animal. La pell de la víctima serveix pera l' ús personal del duenyo, ó 's dona als pobres. Se fa igualment lo mateix sacrifici en algunas circunstancias importants, com pera alcansar la salut d' un malalt, pera empendrer un llarch viatje ú altra cosa considerable.
Los donatius ó fundacions pías consisteixen en erecció de monuments de pública utilitat, es á dir, mesquitas, fonts, hospicis ú hospitals, escolas, etc. Aixís que un musulmá fa qualsevol donatiu ó fundació pía, ell y sa posteritat perden pera sempre la propietat del be; més pot reservarse certs usos defruyts pera ell y sos successors. Un de mos primers cuidados, aixís que vaig sortir del país dels cristians, fou mereixer la gracia per medi d' una fundació pía; y al efecte vaig establir un reservatori d' aygua potable pera ús de la mesquita de Tánger, que no 'n tenia.
Los actes ordinaris de caritat ó almoynas accidentals, que son de mer consell en las altras religions, son casi obligació pera 'l mussulmá. No pot sentarse á taula sense convidar als presents, sia 'l que 's vulla son estat ó creencia; may despedirá sense socorro al miserable que li implori, si te medis de consolarlo. Consecuencia del mateix principi es la hospitalitat pera tot lo que 's presenti, sia la que sia sa relligió.
Lo dejuni en lo mes de Ramadan es lo quart precepte diví. Consisteix en no menjar, beurer, fumar, ni olorar las aromas ó fruytas, y observar perfecta continencia, desde 'l moment del feger ó alba, fins á posta de sol, durant los vint y nou ó trenta dias del mes de Ramadan.
Aquest dejuni obliga á tots los homes y donas, escepte 'ls malalts, viatjers, donas prenyadas ó en estat d' impuresa legal, didas, minayres, vells débils, personas qual abstinencia podria eomprometrer sa salut y bojos. Si s' interromp lo dejuni per olvit ó distracció, per malaltia, viatje ú altre motiu llegítim s' está obligat á satisfer aquest deute dejunant altres
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/104
Aquesta pàgina ha estat validada.
100
viatjes per áfrica y assia
