96 Viatge a l'Infern »Segon. ¿Com sabia les causes que demana dita deposició, per què tal i tal eren condemnats, no havent ell conegut a molts, i ell a qui ho de manà, i qui li deia qui eren aquells tais? Res pongué que Is dimonis, i particularment aquell que Thavia portat en aquell lloc i li prometé de fer-li veure al notari Bonsoms. »Més li demaní si en el temps que estigué a l’Infern si tingué fam o set. Me digué que no tenia ninguna d'aqueixes fins a tant que fou fòra de l’Infern, com dalt està dit i confirmat. Per lo qual se veu que Déu féu un gran miracle en aquest home de moltes maneres, per certifi car-nos com guarda Déu als bons i castiga als mals.» Carbonell, Jaume, pagès de Sant Just Desvern, pag. 65. Claver, don Diego, visitador general de Cata lunya, pag. 72. Dilameras, mossèn, clavari del vescomtat de Ca brera, pag. 57. V. Vila, Jaume, i Vilamores. Franquesa, misser, 71. De l’existencia d’aquest personatge n tenim proves autentiques en la Memoria que amb el titol de Plan de los canales proyectados de riego y navegación de Urgel, que de Real Orden levan tó el difunto D, Juan Soler y Francá, donà a Uum en 1816, en la casa d’Agustí Roca, Filustre Junta de Comerç d’aquesta ciutat. En ella, fent- se l’historia de les vicissituts que passà 1 Canal d’Urgell, se llegeix lo següent:
Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/98
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
