den Pere Porter reconegueren dit manual, i trobaren que era escrit tot de mà de dit Bonsoms no tari, i era veritat que dita acta dc cance lació de dit debitori l'havia pres dit Bon soms, que era escrit dc la seva propria mà. Estant tots espantats dc tal manera, que ni ells parlaven, ni s movien, sinó que estaven tots trasmudnts, perquè apa reixia que no fossin en cel ni en terra: de tal manera estaven tots encantats. En el mateix punt dit Porter s’age nollà i, juntes les mans, ulçà Is ulls aI cel, dient: —Gràcies infinides vos dono, Senyor Déu meu Jesucristo puix per la vostra bondat vos sou apiedat de mi, en que no em sia perdut en els treballs i afliccions que he sentides, vistes i passades. Després tornà a reiterar la mateixa acta dit Porter, i contà tot lo que an ell li havia passat, i de com havia entrat a Tlnfern la vigilia de Sant Bartomeu, als 23 d'Agost, i que era eixit de Tlnfern el dia i.cr de Setembre, dia de Sant Daniel, i que en dit Infern havia vist i parlat ab el dit Gelmar Bonsoms, i li digué 1 lloc
Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/91
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.