Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/68

Viatge a l’Infern Després, anant seguint l’Infern, vegé Pere Porter un lloc aont eren gran infi nitat d'ànimes al dàvant d’un altre que seia en una cadira feta de punxes de foc i davant tenia una taula i li deien ab grans crits i brugit i avalot; — Maleit sies, mal home, malvat i enganyador! I ell responia: — Teniu raó, teniu raó. Descuideu i guanyarem. I encontinent vegé passar dit Pere Porter davant d’ell gran llegió de Dimo nis que ab una mà li donaven bosses de diners foguejants de foc, i ab altre li feien les figues, rient grans riallades, quan deia, patint grans dolors i horri bles: — Teniu raó. Ja guanyarem. I en Pere Porter se girà al Dimoni que l’havia acompanyat a l’Infern i li digué que aquell que seia en la cadira de pun xes era un advocat de la ciutat de Barce lona, anomenat mossèn Ramon de la Frexeneda, el qual pera tenir plets i do nar consells tingué en vida molts homes