Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/32

Gaietà Vidal de Valenciano dialecs que posa en boca dels condemnats i parafraseja després el dimoni, pera fer-los més clars i inteligibles an en Porter, a no mitjançar la circumstancia de citar-se multitut de noms propris que difícilment s’haurien conservat amb exactitut, a no trobar-se abans consignats en un document que servís de patró als copis tes pera multiplicar els exemplars de la rela ció. Sia d’això lo que vulga, i es la que vaig a consignar altra de les circumstancies que han de tenir-se en compte pera formar judici res pecte dels motius que induiren a escriure 1 Viatge, no ha de passar desapercebut l’intent manifest i constant de revestir els fingits acon- teixements dels colors de la veritat, a qual fi s’insisteix en el fet d’haver vist en Porter a l’Infern les animes de moltes persones que vivien encara quan ell sortí de sa casa pera anar-sen a Massanet1. i) Un fet igual pot veure-s en ei Viatge de Perellós al purgatori de Sant Patrici. «...E aqui vihuy motz de mos companhos e motz de mos parens y parentas. »E aqui ieu vihuy lo réy Don Joan Daragó, e vi fraire Francés Delpueg, del ordre dels fraires menors, del convent de Girona. »E vihuy na Aldonsa de Queralt, la qual era ma ne boda, la qual encara non era morta quant jeu partí de la terra, e jeu no sabia sa mort. »Totz aquetz eran en via de salvatio, mas per sos