d'Aragó en els volums XIIIè i XXVIIIè de la riquissima colecció de documents inedits que am gran diligencia i constancia dóna a llum fa ja molts anys; El Venturós Pelegrí i El testament den Serradell, el conegut bibliograf i inspirat poeta en Marian Aguiló, en el preciosissim Cançoner de les obretes més divulgades en nostra llengua materna, etc.; el Poema de la gloria d'Amor, el malaguanyat Camboliu en sa obreta Essai sur l'Histoire de la Littérature Catalane; i el Viatge al Purgatori de Sant Patrici, el Marquès de Castellane, en el volum primer de les «Mémoires de la Société Archéologique du Midi de la France»[1], em fixaré especialment en la Relació i espantós vitge den Pere Porter, que tanta fama gosà en son temps, i que, per tant que a principis del XVIIè segle vegé la llum, constitueix nova prova de que mai s'ha interromput la tradició.
No cal dubtar que les circumstancies i fins els accidents, per petits que sien, influeixen
- ↑ En 1903 se n'ha fet una nova edició a can Privat de Tolosa, per MM. Jeanroy i Vignaux.—(Nota de «L'Avenç»)
