— Porto minestra per tots... Porto blat, porto un pardal, porto un campanyol, porto una xibeca y porto cuchs y orugues. Del blat ne farem farina, de la farina pà, del pà sopes pel petit; del pardal ne farem un requisidet pel mitjà; el campanyol el donarem al hereu; la xibeca'ns la partirem tu y jo, y els cuchs y les orugues ens serviran per obrirnos la gana a tots.
— Obrim, obrim el sarró— va exclamar comare Lloba tota contenta.
Ells que ho fan y ¡si, si! ¡Deu te'n darà! Compare Llop y comare Lloba y els lloparrons petits varen tenir un espant de mil dimonis. ¡Ave Maria Puríssima! Perquè ¿sabèu què varen trobarhi al sarró, en lloch de lo que havia dit compare Llop? Varen trobarhi només un animalàs extrany tot inflat com una bomba y cobert de ploma estarrufada. Fixantshi be se li veyen uns uilots extranys y un bech tot amagat entre els ullots, però rès més. Al sarró no hi havia rastre d'altra cosa.
De parats que varen trobarse tots els de la família, varen sentir que les sanchs se'ls glassaven.
Y compare Llop, recordant que havia estat a la selva de les bruixes, va creure que allò era art de bruixeria y quan aquell animalàs extrany, fent un gran esfors, va dirigirse cap a la boca del cau, ni compare Llop ni comare Lloba ni'ls petits lloparrons varen gosar dirli rès.
Y aquella nit varen haver la de passar sense
sopar, mentres compare Llop exclamava:
— L'ase'm flich si m'hi arrisco may més a la
Pàgina:Veusaquí que una vegada (1907).djvu/28
Aquesta pàgina ha estat revisada.
24
J. Morató
