— Si del blat ne faig farina y de la farina pà y del pà sopes pel menut, el pardal podré rostirlo y ferne un requisidet pel mitjà... Y vetaquí que ja tinch aliment per dos de la família.
Y, encoratjat per l'èxit, va seguir la seva ruta fins que, arribant prop d'una casa de pagès, va sentir brugit a la pallissa. ¿Què serà, què no serà? compare Llop s'hi acosta ab gran compte y veu venir cap a n'ell un campanyol, que es una mena d'animal molt semblant a les rates:
— Ja tinch sopar pel gran — va dirse.
Y clava urpada al campanyol y al sarró s'ha dit.
Y veuselaquí per munt enllà altre cop, fins que va trobarse dintre una gran selva... Era una selva molt espessa y fosca, en la que, segons se deya per la comarca, solien reunirse molts cops les bruixes pera pactar les malifetes
que havien de fer a les persones.
Compare Llop, que era molt beneyt, hi creya una mica en bruixes. Per això, al adonarse de que justament havia entrat a la selva de les bruixes, va tenir com un surt d'espant... «¡Ay, ay! si les bruixes surten ¡pobre de mi y de la família...!»
¡Vès si n'era de ruch compare Llop! ¡Com si tothom no ho sabés que de bruixes no n'hi hà!
Afortunadament per ell, compare Llop tenia bons ullals y se'n refiava pera defensarse de qualsevol escomesa. Y veusaquí que, refiantsen, va armarse de valor y va seguir la seva ruta, a la cassa d'aliment pera la família.
En aquestes, sent un crit extrany vingut de
la soca d'un arbre.
Pàgina:Veusaquí que una vegada (1907).djvu/25
Aquesta pàgina ha estat revisada.
21
El sopar de compare Llop
