Pàgina:Veusaquí que una vegada (1907).djvu/23

Aquesta pàgina ha estat revisada.





El sopar de compare Llop



C

ompare Llop s'estava agegut dintre'l cau y comare Lloba li demanava menjar per la família.

 — Marit, el meu marit: els petits tenen gana y jo no tinch rès que'ls la pugui fer passar... No hí hà un pà a la post ni una llonza al rebost.
 — Tinch mandra — responia compare Llop sense moures més que pera badallar.
 Y comare Lloba tota se n'enfadava de la resposta del seu marit. Y els petits lloparrons n'estaven tots tristos. Per això varen acabar fent el patarrell y trencant el cor de compare Llop que, aixecantse de sobte, va agafar un sarró y va sortir mandrosament del cau.
 Al defora feya negra nit y compare Llop, aturantse un moment, va dir:
 — ¿Ahont aniràs, cabàs?
 — De dret al nas— va cridar desde dintre comare Lloba, que l'havia sentit.
 Y aixís va ferho compare Llop, anantsen per munt enllà, cercant minestra pera la família.