Pàgina:Veusaquí que una vegada (1907).djvu/19

Aquesta pàgina ha estat revisada.
15
Al país dels sabis

Y el ruch, aixerit com un pèsol, va empendre un trot d'allò més elegant, deixant ab la boca oberta d'admiració a tots els sabis.
Y el foraster, perdonat pel rey, va rependre'l seu camí.

Però quan va ser fora, els mals de cap varen ser pera fer aturar el ruch. Tots els ministres li anaven al darrera dientli que no corrés tant, que ja n'hi havia prou, que la seva obligació era aturarse.
Com si li diguessin Llúcia. El ruch, corre que corre, y com més anava més, ab perill de fer caure al rey y rómpreli les reals costelles.
Per últim varen enviar un propi a la saga del extranger, que va tornar a trenca nou de coll.

—Foraster, bon foraster:
vos que heu fet caminar l'ase
feu que s'aturi al instant
y el rey pugui tornâ a casa.

Y el foraster, plè de bona voluntat, va córrer cap al ruch y va cridar:
— ¡Xooò!
Y l'ase va aturarse.
Aleshores el rey, agrait, va donar grans mercès al extranger y va dirli: