va passarli, y es fama que un matemàtich ilustre que estava fent una operació molt intrincada, se va destarotar de tal manera, que va erraria de cap a peus, per haver agafat la mania de que tota la complicació de xifres que tenía al davant no eren altra cosa que vuyts y nous.
Aquesta va ser la primera impresió que va produir al país dels sabis la entrada del primer ruch.
Però, després de algunes explicacions donades pel missatger, el país va calmarse y el rey va fer demostracions de gran alegria pel present que li feya'l seu confrare en realesa. Y ab la ajuda del missatger, va montar a cavall del ruch y quan va serhi y va veure que s'hi anava tan be, Va estar encara més content. Y tothom va trobar que'l rey, a cavall, semblava molt més rey. Y lo que més admirava a tothom era que'l ruch, ab tot y ser ruch, no necessitava més que una mirada o un crit del missatger pera caminar o pera aturarse.
Com podèu suposar, el missatger del rey dels ruchs va tornarsen al seu país carregat de presents del rey dels sabis, que estava molt lluny de suposar lo que li passaria quan ei missatger fos fòra.
Y ¿sabèu que es lo que li va passar? Donchs li va passar que'l ruch va entossudirse en fer la seva pròpia voluntat y no la del rey. ¿Que'l rey volia que caminés? Donchs ell s'aturava. ¿Que'l rey el volia aturat? Donchs ell ¡cames
ajudeume! Era allò de no poderlo fer obeir de cap manera. Y en lo que sobretot s'entossu-
Pàgina:Veusaquí que una vegada (1907).djvu/15
Aquesta pàgina ha estat revisada.
11
Al país dels sabis
