rebut arrèu, se'l veya capbaix y moix. Tant, que, notantho'l rey dels sabis, va ferli preguntar per un magnat de la cort el motiu del seu posat. Y el magnat va aprofitar la ocasió en que'l rey dels ases se gratava la clepsa, pera dirli:
— ¿Es que sa magestat té picor?
— Home —va respondre'l rey dels ruchs:— tant com picor...
— Com que veig que sa magestat se grata.
— Si; be'm gratava. Però no era pròpiament que tingués picor, sino que rumiava.
— Ja entench: sa magestat dèu tenir reals preocupacions.
— Endevinat, Bernat: reals... y efectives.
— ¿No li plauen tal vegada a sa magestat les festes?
— Si; molt, ¡ja ho crech! N'estich tot admirat. Y lo que més m'encanta, es vèurem rodejat de tants sabis. Però hi hà una cosa que'm capfica: ¿còm redimontri, sent tan sabis, anèu a pèu?
— La planeta de les persones:... veushoaquí.
Y el rey dels ases y el magnat de la cort dels sabis, varen callar. Y les festes varen seguir ab tota la esplendidesa... Unes grans festasses ¿sabèu? Banquets d'aquí, lluminàries d'allà, concerts de l'altra banda. Y tot exquisit.
Als banquets hi havia carmel-los a la italiana per sopa, turrons ab salsa d'arrop per bullit y al darrera cacatúa al ast, pagó real a la garnatxeta, canari ab sucre candi y altres mil y mil coses extraordinàries. Y no us dich rès de les begudes, perquè allí xarops, allí aiguamel,
Pàgina:Veusaquí que una vegada (1907).djvu/11
Aquesta pàgina ha estat revisada.
7
Al país dels sabis
