Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/63

191—»Serà fals, inconstant i enganyador,
brotant i mustigant-se en un moment;
son fons serà verí, i l'exterior,
dolç parany que es cobreix amb ço que ment.
Farà dèbil al fort, i al savi mut;
i al neci ensenyarà a parlar agut.


192—»A un temps serà raquític i bogal;
els vells, per ell, conrearan la dança;
al mogut farà quiet; pendra el cabal
del ric, i al pobre li darà abundança.
Serà boig i encongit com un anyell;
d'un vell en farà un noi, d'un noi un vell.


193—»Damunt lo cert hi escamparà sospita
i on més deurà no hi veurà pas temô;
serà mans quan més sembli que s'irrita,
i quan sembli més just serà traidô.
Serà moix, de pervers; i darà pit
a l'ésser més covard, i pô a l'ardit.


194—»D'entre pares i fills romprà la pau;
serà causa de guerres per tot lloc;
i de tota malesa tan esclau
com la brossa resseca ho és del foc.
Puix la Mort m'ha furtat un tendre amor,
tampoc el fruirà cap aimador!»