111—»I encar més: em dibuixa al davant meu
la imatge vera d'un senglar rabiós.
que clava els fins ullals, a sota seu.
a un ser que es sembla a tu!... I et veig sagnós,
i veig les tendres flors que, amb sang ruixades,
torcen el coll i van tombant cremades.
112—»Què seria de mi si així et veiés,
quan sols l'imaginar-ho em fa estremî!
Tal pensâ em té sagnant el cor oprès,
i la por m'esclareix ço que vegí:
preveig ta mort—mon eternal penâ,—
si tens encontre amb el senglar demà.
113—»Si la caça et daleix, pren mon consell;
caça la llebre alada i temerosa,
o l'astuta guineu, o el sempre bell
i àgil isard que resistir no gosa;
segueix porugues bèsties sobre els plans,
cavalcant ton corcer, seguit d'alans.
114—»I a saga de la llebre emporuguida,
veuràs la pobre, per lliurâ el morî,
com guanya a córre' al vent, i com ardida,
tomba, creua i desfà cent cops camí,
entre tants viaranys, tan perdedors
que hi troben laberint els caçadors.
Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/43
Aquesta pàgina ha estat validada.
