83—I diu Venus: «On so?, al cel o aquí?
So en la mar o entre flames submergida?
Quina hora és? és vesprada o bell matí?
M'afalaga la mort o em riu la vida?
Fa un instant, m'era el viure com la mort;
i el morir, fa un instant, veia amb transport.
84—»No em ferires? Fereix, doncs, novament.
Ton cor, mestre cruel del teu mirar,
li ha ensenyat un desdeny tan inclement,
com si al pobre cor meu volgués matar:
i aquests ulls, que ara trista reina guien,
sens ton llavi pietós, ja no hi veurien.
85—»Duri en tos llavis, pel consol rebut,
el besar-se un a l'altre i ser vermells!...
i, tant com visquin, llur frescô els ajut
de l'any infecte contra els greus flagells!
Que puguin dî els augurs de malvestat,
que l'alè de tos llavis l'ha allunyat.
86—»Llavis purs, que ma boca heu segellat,
cosa faré perquè em signeu de nou?
Bé puc vendre'm, i el tracte em serà grat,
per tal que em compris tu i em paguis prou.
¿Vols comprar-me? Doncs fet: ta xifra posa
damunt la cera de mos llavis rosa.
Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/36
Aquesta pàgina ha estat validada.
