75—»I pel gust, quin banquet ell que amatent
és qui els altres sentits peix i conforta!
Prou voldrien durés eternament,
i a tot recel fermada bé la porta,
perquè l'hoste avorrit, la gelosia,
no entrés furtiva a pertorbar l'orgia...»
76—De nou el pòrtic de robins s'obrí,
preludi en ell de son melós parlar,
com alba roja, que, augurant, vol dir
mal temps a terra, tempestats a mar,
terrô a les pletes, perdició d'ocells,
i a pastors i remats força tropells.
77—Ella en copsa el presagi diligent.
Com el llop riu de dents ans d'abordâ,
i abans de ploure s'assossega el vent,
i la móra ans que taqui romp el gra,
i el canó llampegueja abans d'occir,
així, ans de que ell parli, el cuida oir.
78—I a vista d'ell es deixa caure estesa;
puix si amor mor pels ulls, pels ulls reviu,
i un encís cura llagues d'asperesa:
Ditxós l'engany que fa l'amor més viu!
Creient-la morta, l'innocent minyó
li frega el rostre fins que en treu rojô.
Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/34
Aquesta pàgina ha estat validada.
