71—»Però, aneu-se'n!... M'esteu torcent la mà!...
Deixeu l'inútil tema i parlar buit:
alceu-me el siti al cor, que no obrirà
ses portes a l'amor, ni per descuit.
Prou ja de mots fingits, i vots, i planys;
que en cor ferm, eixos trets, no fan gransdanys.»
72—«Com!—diu ella:—tens llengua? saps parlar?
Així llengua et manqués o a mi l'oït!
Ta veu dolça ha fet doble mon penar,
i un pes nou al d'abans s'és afegit:
bell desacord..., dura cançó de cel,
dolça a l'oït i per al cor cruel!
73—»Si oís, sens haver ulls, l'oït seria
qui amés, sens veure, ta interior beutat:
si sorda fos, tot ço que et veig mouria
cada part de mon ser, de tu encisat;
si oït ni ulls per estimar-te hagués,
el tacte fóra prou perquè et volgués.
74—»Més encar: si mancant-me eixos sentits,
ni et toqués, ni t'oís, ni et pogués veure,
i et pogués sols flairar, encar l'encís
m'encendria, sotjant que et pogués heure;
puix destil·la ta faç tan ric perfum
que sols flairant-te tota jo em consum.
Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/33
Aquesta pàgina ha estat validada.
