47—Trota uns cops, com si el pas s'anés comptant,
amb blana majestat i senzill port;
i altres s'alça de mans, cabriolejant,
com si digués: «Mireu si en so de fort!
I ho faig tot, perquè es prendi bé de mi
la femella gentil que veus ací!»
48—Què hi fa que son senyor el cridi airat,
o li llenci algun ep! o un mot festós?
Qui el fre recorda o l'esperó acerat,
ni el bell arnès o el parament vistós?
Ell veu la seva amor, res més no veu,
puix res més que ella sos desigs atreu.
49—Quan un pintor venç la mateixa vida
dibuixant un corcer de perfecció,
natura davant l'art resta encongida,
i enfront del viu sembla el pintat millor;
i així venç a tot altre aquell corcer,
en figura, bon pas, colô i poder.
50—Peu rodó, xic d'orelles, els ulls grans,
fi de rems, fi de pèl, gropalluït,
alt de creu, poques crins, cua abundant,
nas obert, el cap xic, ample de pit...:
tot ho tenia aquell corcer perfet:
sols mancava, al brau llom, un brau genet.
Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/27
Aquesta pàgina ha estat validada.
