Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/10

Aquesta pàgina ha estat validada.

 L'idioma en el qual fou escrit el llibre de galanies i sumptuositats imaginatives i verbals que es diu Tirant lo Blanch, mereixia en son renaixement que algun voluptuós inveterat de les belles musiques, i les belles colors, i els bells delits, algun «delitós de la mel del bell parlar» s'esmercés en fer-li com a pròpia aquesta aventura, més opulenta que els tapissos flamencs, i més explícita que els mateixos nus del Tizià. Som del parer de Coleridge: Venus i Adonis és una creació que podria ésser representativa, per ella sola, del geni shakespearià: més d'un leit motiv dels Sonets s'hi retroba; el sentiment primorós, a l'hora gerd i profund, del Somni d'una nit d'istiu, hi broda meravelles; té els diàlegs plens de gràcia, d'argúcies i de brillantor de les seves comèdies; té, fins i tot, l'assaig, en son desenllaç, de la futura dolor tràgica, immensa i tota harmoniosa, així com una ventada en una selva. Però, talment, si Venus i Adonis, no hagués sonat en la més delitosa, en la més alada musicalitat anglesa, cap idioma sinó el que fou del Dant i l'Ariost, hauria pogut evocar-ne la festa inoblidable. Doncs, la poesia catalana qui finà mirant l'encís de Itàlia, tindrà exactament una coqueteria de Bella Dormenta que es desvetlla si diu, en una dolçor i una sensualitat com a italianes, els prodigis de Venus i Adonis: la nostra poesia té avui una frescor, una plasticitat jovenívoles, no minvades per cap retòrica (per cap, s'entén, que li sigui pròpia), que recorden tant l'italià trescentista! Versos hi ha en el noble català d'ara (com aquell traduït del Petrarca per En Costa i Llobera, que fa: Quan ella els ulls amoroseta gira...) que, en venir-nos a la memòria gairebé no sabem si són catalans o italians: millor els diríem indistints. Sense recórrer al neologisme ni al pasti-che, hi ha una italianitat inefable en els rims de Clementina Arderiu, per dir un sol nom de la jove poesia.
 Italianes són l'elegant virior florentina, la turgència i riquesa venecianes que ha despès En Morera en la seva traducció de Venus i Adonis. Es una