Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/94

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ment, desiran te veure o al menys auer, en defayliment de la tua present visitacio, [e de] les tues gracioses letres ab les quals posques passar algun temps leument lo trebayll en que son per tu, senyor, amar. Doncs no auent en menys preu, mi, leyal e ferma amiga tua, prech te, senyor, que ab aquells remeys que amor mana fer en semblant cars, me vulles ajudar e valer, sabent que si per tu los dits remeys me seran denegats, lo meu cors vendra a mortal ffi e conclusio, la qual a mi, senyor, no sera leu de portar ne a tu honorable de soferir. Don prech Amor que ab semblant ligam qui te a mi presa per les tues voluntats obehir, vulla tu ligar e tenir en tal manera que la pena egualment partida sia per tu sentida, axi com per mi. Pregant te, senyor, que [si] a la tua molt nobla, bela e graciosa presencia pot esser agradable res que yo puxa fer, per aquella men vulla certificar, sabent que per sos manaments complir nom trobara necligent.

Rondeyll.

Penser me font loyaus amours tous dis
En vos, amis, e la douçe pensee
Regoir pas ne me puet ne magree.
Pus que veoir ne puys vo playsant vis
Joya ne sent, eins me tient le cuer pris
Tristeçe grant par dure destinee.
Voloyr, pooyr e cor[ps] oy tous pensis,
Raysons, espoyrs dou tout mont obliee,
Car avech moy ne font plus demouree;
Ayes pitie de moy, dous biaus amis.