Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/92

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ne penses pas que vous oblie,
Mes dous amis, car vroy [e] mment
Tous dis vos suy loyaus amie.
Seur moy aues le seignourie
E aures trestout mon viuent.
Mon cuer, mon voloir e ma vie
Seront a uo comandament
Sans fauser, de ce vos afie.

Ffrondino, cant hac lesta
Esta resposta presta
On Briso[l]nal tremes,
Fonch en tan gran joy mes
Cab sobres de dolsor
De joy cugech morir;
E pus no poc tenir.
Brizonan tal sospita,
Ans crezech quella [a]bita
Ab leyaltat mout fina;
Mas car amors afina
Tot cor leyal e clar.
Tant que li fay mostrar
Lo desir el voler,
*[v.]Quez au so que veser
Desira ne que vol,
Ffech pausar tot lo dol,
A na Brisona part,
E com ceylla ques art
Per Frondino lamat
Tantost lac enuiat
A dir so causirets,
Si sta letre ligets.