Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/86

Axi, ses nuyla mida,
Remenech son coratge
Tristors, cab gran dampnatge
De son cors lo tenia.
E car may no podia
Soffrir son cruzel mal,
Si com ceylls cuy no val
Conort que puxauer,
Scrisch ab desplaser
A na Brizonayxi
Con trobarets aysi:

Letra que Ffrondino tremes a Brisona complayent se
deyla, creent que per altra laja oblidat.

La mia ma scriu ab gran dolor a tu, e prech te que sim *[v.]as oblidat, no vulles al menys, membrant te de la mia amor, oblidar de legir esta letra, laqual te tremet per dues rahons: la primera raho es per so com hi dupte que amor qui liga les lengues dels ferms amadors e la voluntat de aquells quant son denant lurs amadores no ligas ma lenga e mon voler, en tant que yo, vaent tu e no podent dir les coses que he acordades, agues apres pus dura pena de aquesta que soffir; la segona rao es que certificant te pus clarament de so per que son en la pena, me sia dat algun remey, si a tu aparra just, yo seruidor teu, lo qual amor enlassa per la tua balea en la mia tendre e pueril adat, e tal, las! que despuys que yo axi per amor enlassat me done a tu, segons que tu saps, no volent ne podent axir de aquell, mas ab ferm voler seruin e aman tu, que yo creu esser noble, no solament per natura mas encara per balea e per moltes altres coses a perfeta noblea pertanyents,