Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/70

« Senyor » dixeren eyls e los conselers de Marcela: «¿e no sabets uos quines letres nos tremetes uos? » « ¿E quines? » so dix lo Cointe. « Ades o ueurets » dixeren los conselers: mostrarenli les letres.
Com lo Comte uee les letres fo lo pus irat hom del mon, e dix: « ¿Auets fet axi com les letres dien? » « Senyor, no, ans nos som auenturats destar a uostra merce que no la uolguem auciure a ela ne a son fil, mas metem los en una barcha axi coni la dona fo trobada e metem los en mar, axi com Deus los uolch guiar. »
Ab tant lo Comte feu apeylar lo correu, e dixli: « ¿Aportets tu aquestes letres? » « Hoc, senyer » dix lo correu. « ¿E girest te en negun loch? » « Hoc, el castel de madona la Comtesa uostra mare, que mal temps nos hi gita. » « Aylas! » so dix lo Comte, « la desleyal de ma mare a feta aquesta falcia, que ma tolta la res que yo mes amaua el mon, mas yo fare dela so que ela auia hordenat de fer de ma muller. » Lo Comte uolch anar la hon era sa mare que la fees tirassar e cremar. E sos cauallers e ses gens pregarenlo e li conselaren que no fees que gran peccat faria e mala fama quel ne seguiria, e per so non trobaria abans *[f. v.]sa muller ne son fill, e axi estiguesen. E feu aualar tota la gent en terra e jura que no seria a Marceyla tro que sabes noueles de sa muller si era morta o uiua. E ab una nau armada e ab dues galeas partis de Marsela, e serca tots los ports e les ciutats e les uiles els castels que eren riba mar, e en quescun loc feya auaylar cauallers e demanar e cercar si aurien uista .i. fembra esmonyonada ab .i. infant petit. E axi rodejant sercha la mar .vij. anys que anch no troba negunes noueles.
E a cap dels .vij. anys esdeuench al monestir on era se muyler. La nau estech en albayina que no