Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/54

Ab aytant lo rey se parti de la donsela, e eyla romas ab gran pensament e prega Nostre Senyor que eyl la guardas que aquel peccat no uengues acabament. E cant uench al uespre que totz foren colgatz, ela feu tanchar la porta de la sua cambre, e apeyla una dona qui estaua ab eyla per cambrera, e dues donseles. E dixlos: « ¿Uosaltres me juraretz que uosaltres ferets so que yous dire? » « Hoc be, madona »; e jurarenlio. Dix la fila del rey: « Mon pare me uol pendra per muyler per mals conselers que a, e diu que es enamorat de mi especialment per la balea de les mans, e yo am mes perdre les mans que si perdia ma uirginitat ne consentia a tan gran peccat. Per queus dich eus man, per lo sagrament que mauets fet, que uosaltres me taylets les mans. »
Cant eyles hoiren asso comensaren a plorar e dixeren que per res del mon no o farien, enans se lexarien auciure. « Sapiats » dix la donzela « que *[v.] si no o fets yo cridare e fareus cremar a mon pare e tirassar. » E quant eyles hoiren asso, agueren paor de so que no fossen tirasades ne cremades, ligarenli les mans la una sobre laltre e posales ela matexa sobre el cep, e la una donsela tench lo coltel sobre les mans e laltre ab una massa feri sobrel coltel. E axi ab gran dolor e ab gran pena taylarenli les mans. E tantost agren .i. ferre calt, axi com ela o ach ordenat, cogrenli los monyons.
Fet asso feu metre les mans en .i. bel tayador dargent e feules cobrir ab una bella touayola de seda, e ela feuse metre el lit e be abrigar. Tanta fo la dolor que ela soferia que nuyl hom no so podia pensar, mas ela sola o sabia la ueritat que elas sentian.
Quan uench en lalba tota la gent se leua, e lo