Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/50

queus digam so queus sia uostra honor e honrament de uostre regna. Vos, senyor, sebets be que uos no auets hereus sino aqueyla fila, per queus uolem pregar e clamar merce que uos que prengals muyler de quen romanguen hereus, si quel regne apres uostra mort no romangue ne uenga en poder de gents estranyes, e nos no romangam menys de senyor natural. » Lo rey *[v.] los respos que molt o deyen be, e com a bons e a leyals vesayls, e quels o greya molt, mas que no era quant ades en uolentat de pendra muyler. «Pero pus uos altres ho uolets, sim podets trobar tam bela dona com la regina qui morta es era, acordarmie. Empero dich uos que si tam beyla no era, que non pendria gens; mas pus tant ho uolets, uosaltres uees la beutat de la regina, anats per lo mon e si trobats tan beyla dona o donsela, si tot no es fila de rey o de comta, sia fila de quis uula pendrela per muyler. »
Cant los barons agueren hoida la uolentat del rey acordarense que tremetessen cauallers per diuerses terres e que sercasen si trobarien tam beyla dona com la regina era. E cant agueren molt sercat tornaren al rey e diguerenli que moltes de beyles ne trobauen, mas non trobauen tant beyla com la regina qui morta es era. « Ara, doncs » dix lo rey « lexats me estar que negun tems no aure muyler si no era tan beyla com la regina qui morta es era. » E axi partirense deyl.
E cant agueren estat .i. poc de temps ajustarense los comtes els barons e encara asajaren si poria mudar son enteniment lo rey, que uolgues pendra muyler. E achni .i. qui dix: « Senyors: lo rey nos uol partir daquel enteniment que no sacorda de pendra muller si no era tam beyla *[f. 17.] o pus beyla que la regina. Anem a el que yon se pus beyla. »