historia de la filla de l' Emperador Contastí; figurant aquest
text en un manuscrit català de finals del segle XV.è que,
provinentde la Colombina de Sevilla, posseheix desde 1885
la Biblioteca Nacional de París[1].
Per tot Catalunya es viva encara la llegenda de Santa
Lena, els principals incidents de la qual són els meteixos de
la Historia de la filla del Rey d'Hungría. En la revista Catalunya del novembre de 1903 (pàgina 459) s'hi pot veure aquesta versió popular, recullida a Olot y fidelment transcrita per la folklorista senyoreta Sara Llorens y Carreras. [2]
Y no acabarèm la part documental d'aquesta ressenya sense fer notar que la situació inicial de la llegenda de que tractèm fou destrament aprofitada per Perrault en sa rondalla titulada Peau d'Ane; si bé'ls incidents que'n feu derivar foren del tot uns altres, com pera un conte de fades convenía.
Referint-nos a la versió que publiquèm ara en el present
volúm, hem de dir que són dos els documents catalans qui la contenen, els quals són essencialment iguals, sense que revelin emperò que l'un sía copiat de l'altre; tals discrepancies hi han en els redactats respectius. Aquests documents són:
El còdi del monestir de Sant Cugat del Vallès titulat Miscellanea ascetica, el qual se conserva actualment en l'Arxiu General de la Corona d'Aragó. Aquest text fou publicat en 1857 per en Pròsper de Bofarull, dintre'l volúm XIII de la Colección de Documentos inéditos, pàgines 53 a 79. En
