los senyors [goigs] se dolen de lurs mals. De vostra libertat me so alegrat, perque es sta[t] remediar a mes culpes. A la pena no, perque absencia la causa; del que manau he *[A 19 v]volgut obeirvos, que per esser vos obedient tinch lestat y la vida, la qual vos suplica recordeu es sol vostra perque yo dauant vostra merce dexarla volgui, y vos la acceptas comanant la a mi, que *[K 19]sols la guardi per vostre manar, en aquest exili de hon bese les mans a vostra senyoria. »
del Duch de Burgunya, lo manifesta
Lo Dalfi, perque la edat de sa filla era de casar
y per asegurar son stat, apunta casament de Viana ab lo fill del Duch de Burgunya, ab tracte e voluntat del Comte de Flandes, son sogre. E sabent
lo Dalfi que lo fill dell Duch era a vna jornada, parla a Viana del que apuntat tenia, dientli: « Filla: aquella amor que als pares nunca dexa auiuant dins mi, encara que vostra edat sia tendra, me ha conduhit vos casas tant ala honra vostra, perque en vostra alegria descansas yo viuint, y morint restas content de vostra contenta vida. Aci sera dema lo fill del Duch de Burgunya, la disposicio e manera del qual vos plaura, y aquest sera marit vostre, perque deueu ser molt alegra e aparellada pera rebre aquell axi com de vos sespera. »
Seenyor pare: posat en totes coses sia degut esser vos yo obedient, y per esser *[A 20]me senyor pare, y per tantes gracies de que vostra senyoria me
