Paris: ¿ara voleu començar a deseruir me? Ami
par nous tinch merescut que per vos me perda. Partiu y saluauvos, que, ni mon pare pot maltractar me, ni yo puc esser sens descans sentint haureu
acampada la vida vostra. » E feu lo caualcar sens lexarlo mes dir, donantli vn diamant, perque fos recort e senyal dela amor que li tenia. Paris parti e passa lo riu, sospesas lo enteniment seu y memoria, y sens descans ni repar de cosa alguna, arriba per dues jornades en Aygues Mortes, y ab la fusta passa en Genoua ab vn criat seu quil gouernaua y
seruia, stant en tant gran pensament que solament no parlaua.
son pare.
Com Paris fon partit, ab discreta consideracio perque los cauallers del Dalfi nol seguissen, tramete Viana per aquells, declarant ser ella la que cercauen. E arribats, volgue partirsen ab ells per anar a son pare. E posat se mostras sforçada, tant que no go*[A 17]sauen aquells cauallers desobeirla, tans soberga passio la acompanyaua perla absencia del per qui viuia, que nos recordaua qual se mostrara deuant son pare; e axi era trasportada en lo que amaua, que li semblaua la anima sua en lo cors de aquell viuia. E perço lo pensament seu era on era aquell, qual staua, quant perillaua per la absencia trist no desesperas. Perque quant major amor li hauia coneguda, y per aquella majors gracies li hauia
