Paris restas vencedor de .xxv. juntes de tants barons e cauallers, portant vos ne les tres banderes ab les tres joyes que nosaltres hauem preses en vostre retret, restant tant honrat de aquella jornada. Per cert, Paris, aço no es seruey de tenir encubert; si aço haueu fet per amor de mi, molt ho dech esti*[A 12]mar yo, e de molt vos reste en obligacio, e molt es raho desige vostra honra. Car per la menor de aquestes coses no deu esser vos negada gracia alguna. » Guardant Paris la gran volunta[t] de Viana, resta per sobres de amor sens respondre. Ala fi, prenent esforç, dix:
Illustrissima senyora: no puch negar a tanta merce la veritat, ne vull lo cami desuiar, qui es sols peral restaurar de ma vida. Y pus tant me sou, senyora, obeirvos he en lo que manau, majorment
si volra vostra senyoria recordar aquants desuarios lo amar en strem [es] escusa. Ver es que so yo aquell qui per hauer solas les nits liberies, en fervos seruyes [sic], aquelles arribi cerca de vostre palau, y les
dos voltes fiu armes. Y si de aquesta desegualtat restau desseruida, siau contenta, que aquell quim ha fet vostre, fara de mi la venja a vostra senyoria. »
Paris: no es de oblidar aquella discrecio que pora tenir se en nostra vida: yous fare auis de loch on ab major spay porem fer nos certs deles intencions *[K 12]nostres. » E pochs dies apres, fon
