gra*[A 9 v]ciosa e discreta manera. E apres alguns dies, la muller del Dalfi ab Viana foren a veurel e visitarlo, demanant de son mal. E ell respos que tot son mal hauia per pensament del fill, duptant nos faes hom de religio. E la Dalfina lo consola, leuantli aquella opinio. Apres la mare de Paris mostra a la Dalfina e a Viana lo castell: e primerament li mostra vna gran sala hon hauia diuerses coses de combatre; apres, vna cambra hon hauia diuersos aucells de caça; apres li mostra la cambra hon dormia Paris, enla qual hauia molts atauios e tals, que eren cosa real. Entre les quals belleses hi hauie dues perxes grans: la vna plena de diuersos draps dor e de seda molt abtament lauorats; laltra era plena de diuerses cubertes de caualls, dor e de seda, de gran valor; e Viana dix: « Per cert negu nos deu marauellar si de aquest Paris es fet gran cas; lo orde deles sues coses manifesta gran part dela sua valor. » E mirant axi Viana, vae vna cuberta de cauall tota blanca, la qual li aparech fos aquella que Paris hauia portada en la ciutat de Viana; e dix ho a Ysabel, e tota alterada nos podia tenirse en peus; e dix a sa mare congoxa li hauia venguda e ques volia reposar vn poch en aquell lit, e que li lexas Ysabel. Tots ysqueren dela cambra, e Ysabel tanca la porta; e elles entraren en vn studi no gran, hon estaue la ymatge de Nostre Senyor ab lanties e canalobres dargent. E aqui Paris se retraya *[A 10]per ses deuocions, e aqui era la bandera blanca e totes les joyes que ell hauia guanyades en la ciutat de Paris. Vaent Viana aquestes coses, fon certa que Paris era aquell qui tant hauia desijat saber, e dix a Ysabel: « Germana: quant es gran aquesta jornada per ami! Ara se lo que tant he desijat, e de aquesta cambra no desige james partirme. » A la qual dix Ysabel:
Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/120
Aquesta pàgina ha estat revisada.
