y encara, si be's mira, sense influencia direcia sobre'l nostre poble. Els textes vells que s'han vingut estampant modernament ho han estat a intenció del sabi, de l'erudit, del bibliòfil ; això es, del convençut. Historiayres y filòlechs han pogut aprofitar-se bé de les ensenyances contengudes en aquells monuments; erudits y curiosos han pogut fruhir les belleses que tanquen ; emperò, el comú dels qui's dediquen al conreu de la Literalura, no han pogut servir-se d'ells, unes vegades per la escassa circulació dels exemplars tirats, y sovint pel cost necessariament pujat d'aytals limitades edicions.
Ab aquests termes meteixos anunciavem, ara fa quatre anys, al públich català'ls nostres propòsits al publicar el primer volúm de la colecció d'Histories d'altre temps que ara'ns veyèm en la necessitat de reeditar. Ben poca cosa hauríem d'afegir a lo dit si'l nostre criteri, més format després d'aquest temps, no hagués vingut a modificar algún xich els procediments que aleshores practicarem En efecte: al imprimir, en 1905, els textes de les tres noveletes Valter y Griselda, La filla del Rey d'Hongría y Paris y Viana[1] creguerem útil fer-hi intervenir un nostre trevall d'interpretació (diguem-ne modernisació) dels textes antichs catalans, a fi de millor vulgarisar-los. Avuy estem persuadits de que, tractant-se del català, aquesta feyna es del tot innecessaria : y ja està dit que, si no es neces saria, tant-se-val considerar-la pertorbadora, perque si no serveix de res als no iniciats, es en cambi mal vista, y ab
- ↑ Histories d'altre temps: Textes catalans antichs transcrits en ortografia moderna y precedits d'una noticia preliminar; Barcelona, Publicació «Joventut», MCMV.
