—
19
-
pot de mel de romaní, floreta de llesamí, formigueta del meu cor, veyente tanta blancor sembla que en ta cara hi neva. iNo es vritat titona meva que aquí tot respira amor?.
Qui pot contemplarte Inés la hechura de ta cotilla sembla que al teu cos hi brilla una casa de Pagès. revés palparte el cor deixes
Si la giras
al
y em deu semblà com un motor que el pistó peta sens treva: iNo es vritat videta meva que aquí tot respira amor? contempla el teu nasset las rosas de tas galtetas,
Qui
et
tas brillantas miradetas...
Ta boca de pinyonet, aquest coll blanch y finet, tas orellas un tresor, ton rostre ple de rubor mostrant la ignocencia teva: No es vritat mustela meva que tot, tot respira amor.
Oh
si,
ab
tas faldillas planxadas,
que hermosa que
tas trenas tan
y per
ets tu
ben posadas
monyo el Gurugú,
aprop teu creute segú
que
tan
me
palpita el cor
com un desfrenat vapor óu'a ciutat qne 's subleva.
- 'o es vritat polleta meva
