pot estimar un marit els quinze primers díes de matrimoni, en prova d'agraiment, me nombrá ministr ede Marina. Mai me n'he vist de més fresques. Sort que á Calamaya no hi había esquadra!
Peró no obstant y aixó, els negres se revolucionaren perqué jo era l'únic ministre blanc del Gabinet y ells, tot ho volíen negre! Després d'una sagnanta lluita, sortiren ab la seva. Contin doncs, si la vaig passar negre!
Com que d'ermilla no anava gaire á l'hora, no'm quedá altre remei que acceptar la proposició d'un aventurer francés, el qual m'oferí per 50 pesos una colecció de micos y lloros domesticats.
Peró Calamaya era una terra molt petita, que si no fos pels dátils ningú la conexería; y dic era perqué va desapareixer are fa poc á conseqüencia d'un terratremol. Peró es alló, cada poble se distingeix per una cosa ó altre: Arenys per les atmetlles; Vilafranca per les coques; Paris per les... modes; Barcelona... pel monument den Pitarra y «El Siglo» per les dependentes. Oh les gracioses y sugestives dependentes «El Siglo!».
Doncs be, davant l'impossibilitat de fer negoci á Calamaya, no'm quedá més solució que traslladarme á Cuba ab els meus simpátics companys — els lloros y els micos — que per cert n'hi havia un, que ballava la «farruca» millor que la Chelito y un lloro, més xerraire que'n Canalejas, que deia tres vegades seguides sense equivocarse «Navarrorreverter» «Navarrorreverter». Ah... també tenia una cacatúa que fumaba ab pipa, y una cotorra que no servía per res...
Al arribar á la isla de les tragedies, me con
Pàgina:Un polític desgraciat (1911).djvu/18
Aquesta pàgina ha estat validada.
