Pàgina:Un polític desgraciat (1911).djvu/12

recordaben cosa semblant y jo... ja'm veia ab l'acta á la butxaca.
  Mocadors enlaire!... sombreros y gorres enlaire!... americanes y bruses!... tot enlaire! ¡Alló no semblaba un mitin polític, sin mitin d'aviació!
  (La roba está á punt de càureli y ell neguitós d'un salt, se seu damunt del llit, tapantse de mitg cos en avall.
  Després d'ináudits esforsos, me fou possible imposar silenci. Allavors vaig comensar el meu parlament, peró encare no havía tingut temps d'acabar el primer paragraf, qu'un jove andalús, més lleig qu'un picador de toros, m'interrompé dient: «No zea uté guazón, que no está uté en tierra de chinos.»
  Jo, naturalment, vaig indignarme, peró la gent. . . com més interrupcións... més brometa feia.
  (Ab indignació) . Al últim, vaig perdre la paciencia, la serenitat, la sang freda, la vergonya y tot quant pot perdre un home quan li prenen el pel sense solta ni volta y dirigintme an aquella multitut grollera, vaig ferlos avinent que si continuaven abusant de la meva tolerancia, me veuria en el cas de no poguer respondre de les conseqüencies... peró les conseqüencies no's feren esperar... (ab molta resignació) tant, que ja ho veuen... 17 dies de llit y lo que durará, encare!
  Quin escándol, valgam Deu! Allò semblava talment, una sessió d'Ajuntament!
  «Que si no sirves para nada», «Que á la cárcel con tu suegra»; «Que si así te diera la viruela»; «que eres más malo que el tifus» que... que encare'n vo