Pàgina:Un polític desgraciat (1911).djvu/10

amado pueblo! Vuestros aplausos son para mi el mayor estímulo.
  Yo os prometo acabar con todos los impuestos que os arruinan. ¡No pagaréis ya más cédula! ¿Qué importa que seáis unos indocumentados? ¡Menos documentación y más dinero es lo que deseamos!
  En fin, hasta hoy sufridos y explotados ciudadanos, ¡ya tendréis ocasión de juzgar mis actos!
  — ¡Viva el Gobierno! ¡Viva la honradez! ¡Viva vuestro Presidente!
  (Soptadament y aixecant la veu). Senyora Roseta! senyora Roseta! vingui, cuiti, abrassim... abrassim fort... (abrassant el coixi) aixi, com si fos el seu marit.
  Senyora Roseta ja soc felis, felis del tot; el rei, el rei, acaba de nomenarne ministre. Ja estém salvats... Senyora Roseta...!!
  (Les darreres paraules les dirá revolcantse, tirant al ensemps el coixi per terra, desfent el llit, fins que, d' un fort cop de cap donat contra la capselera 's desperta rápidament, posseit del mes gran sobresalt).
  Ont sonc?... Qué es aixó?... Quin cop m'he donat jo are... Veiam, l'espelma (encent un misto que se li apaga; repeteix l'operació, encenet per fi l'espelma).
  Gracies a Deu! Quina nit més pesada; ni dormint puc restar un sol moment tranquil. Quin somni més agitat!...
  Primer, que m'havia aixafat un tranvia, y que jo mateix presidia 'l meu enterro... després, com si'l rei m'hagués cridat á Palacio... qu'era ministre... que'l poble m'aclamava y jo... no sé, no puc recordarho ab certesa.