ACTE PRIMER
La escena representa 'ls baixos d'una casa ab porta al fondo, duns més laterals, una escala que puja al pis. Taula y cadiras convenients. Al replà de la escala una finestra.
Lo demés a gust del director.
ESCENA PRIMERA
MARIA y RAMON.
| Ramón.
|
No sé perquè la tristesa
omplena tot lo teu cor,
y l' esgláy sempre 't domina
sens treva ni compassió.
Cálmat, cálmat vida meva:
oblida 'ls negres recorts
que ta memoria fereixen
y endolan ton front hermós
ab presentiments horribles
que traspsssan lo meu cor.
|
| Maria.
|
Ah! prou voldría ofegarlas
mas negras penas, Ramón;
jo prou esborrar voldría
lo que ma imaginació
devant dels ulls me presents
unintme en lo desonsol.
¡Oh, guerra, malvada guerra
que 'l crim passejas per tot
y robas lo pler y calma
y omplenas lo mon de dol!
|
| Ramón.
|
[il·legible], María, sosségat,
tranquilisa lo teu cor.
|
