Pàgina:Un Fandanguet en Paiporta (1867).djvu/8

—6—

Marieta.

Tot ho prens sempre d' espay, bé que aixó no em vé de nou, pues, segons diu el teu Blai....

Llorensa.

No m'agrada correr mai, si no m'acasa algun bou.... Pocs asientos té esta tira....

Marieta.

¿Qué vols que li fasa yo? Al cap y al fi, si bé es mira, el que no tinga cadira, que s'apone en un racó. ¡A tot té que atendre una! Rechistra els cuartos, Chetrudis, y veches si per fortuna baix dels llits dels dos estudis en pots encontrar alguna. ¡Chesus, Chusep y María!... ¡pues no em costa poc treball, sent hui dumeneche y bon dia, el tindre un ratet de ball en tota honra y cortesia! .............. (Ix el tio Pere, que sen va fora casa.) Siñor pare, ¿qué sen va?

Tio Pere.

Ara mateix tornaré.

Marieta.

No tarde, que esta vesprá tenim festa asi.

Tio Pere.

Ya eu sé. Y en veritat que m'alegre, per mes que el cap ya el tinc blanc, de vore en lo meu estanc tan bon tabaco.... del negre. ¿Qui son eixes compañeres, que pareixen dos palomes?

Marieta.

Esta es filla de Roc Peres.

Tio Pere.

¡També te Roc bones pomes! ¿Y l'atra que á ella s'agarra?...

Marieta.

La filla del só Chochim el del carrer de la Parra.

Tio Pere.

¡Pues tampoc te mal raim!