Pàgina:Un Fandanguet en Paiporta (1867).djvu/23

Aquesta pàgina ha estat validada.
—21—

(Les dones se escaroten totes, y Marieta trata de apasiguar á Casimiro, riense om una bachoca, y dientli al mateix temps:)

Ya saps que en res nunca es posa

 Rosa,
Lo mateix que sá chermana
 Juana:
Mal cor á ningú revéla
 Néla.
Ni es riu mai de una desgrasia
 Nasia,
Pero al vóre eixa levita
 Rita,
Y sabent tot lo demés
 Inés,
Ni la engañifa et perdona
 Tona,
Ni olvida la seua ofensa
 Llorensa.

Per aixó, mirante en prensa,
es riuen en tanta grasia
del ataque y la defensa....
Rosa, Juana, Nela y Nasia,
Rita, Inés, Tona y Llorensa. (Risa cheneral)

Casimiro. Ya pues que en esta ocasió

teniu la sarten del mango,
Blai.... s'acabat la cuestió...  (Li dóna la ma.)
¡Viva la pau!... ¡y al fandango!
¿Qui bálla en mi?

Tres ó cuatre chiques. Yo.... yo.... yo....
Casimiro. ¡Chesus de les beseroles!

masa chent pera mi á-soles;
pero en fi, peguém dos bots,
que despues pendrán part tots
en les nostres cabrióles.

Marieta. Doném prinsipi á la festa

que tot vól escomensar....

Gostino. ¡Sis gallines y una cresta!...