Pàgina:Un Fandanguet en Paiporta (1867).djvu/22

Aquesta pàgina ha estat validada.
—20—
Quico. ¡Don Matías!...¡recarat!...

has fet un paper....

Gostino.  D'estrasa.
Casimiro. Si el nas m'aneu unflant masa,

algú eixirá espentolát.

Un compañero. Eres molt orichinal....
Un atre. Sempre bambau tú serás.
Casimiro. ¡Andreu!... ¡mira que em fas mal!
El atre. ¿Y el violí?...
Casimiro.  Àra el vorás.

Sampa molt furiós el violí de terra y lil esclafa en lo llom al primer que se li presenta davant, dient en seguida:)

Que em diga que sóc bambau

 Colau,
Que m'alse un fals testimóni
 Toni,
Que em pégue algun coscorró
 Simó,
O em pesigue a cada trico
 Quico....
Per aixó n'obriré el pico.

Pero, si no acaba mai
 Blai,
Y caixcant arreu y á deu
 Andreu,
Em desconchunta algun brás
 Tomás,
Y al gargaméll em fa un nuc
 Llúc,...
Entonses callar no púc.

Pues no pot sufrir un mico,
que l'albarden com un rúc,
Colau, Toni, Simó y Quico.
Blai, Andréu, Tomás y Llúc...
. . . . . . . . . . . . .