Pàgina:Un Fandanguet en Paiporta (1867).djvu/20

Aquesta pàgina ha estat validada.
—18—
que ni el mánto de un Califa....

¿cuánt t'ha costat?....

Inés. ¡Oy!.... no-res;

m'ixqué air en una rifa.

Marieta. ¡Tan bonico y tan barato!

Dóna, m'ha pegat en l'ull.

Inés. Pósatel, si vóls, un rato.
Marieta. Si no et sap mal, si que vull.
Inés. ¿A mi mal? ¿Y aixó perqué?

ahí si tens...  (Lil dona y l'atra sel posa.)

Marieta.  ¡Quin mocador!

¿qué vos pareix, em cau bé?...

Inés. No pot pararte millor.
Marieta. Si no costara molt car...
Llorensa. ¡Chica, cueste lo que cueste!
Marieta. Yo lin faria comprar

un á mon pare com este.

Inés. El portes en tanta maña,

y en tal machestad, Maria,
que cuansevol pensaria
que eres la Reina de España.

Llorensa. No li falta mes que si trono,

perdius en lloc de fideus,
y algun vasallo muy mono
que se li achenolle als peus.
. . . . . . . . . .

 Mentres els últims versos, Casimiro, amagat darrere els compañeros, es lleva el disfrás, deixa el sombrero, peluca. violí y demés pegats en un muntó y portant la levita en lloc de manta s'achenolla ara davant de Marieta, que estará espampolanse en lo mocador nou, etc.

Casimiro. A vuestras plantas, señora,

tremolant de dalt a baix,
de rodillas os adora
Casimiro el de Patraix....
Y si de postura tal,
Un aprisa se levanta....