Pàgina:Un Fandanguet en Paiporta (1867).djvu/11

Aquesta pàgina ha estat validada.
—9—
¡Poc saps tú mon pare qui es!...

No te masa fum de imprenta,
pero, en estar yo contenta,
l'importa poc saber més.
¡Llástima que vell se fasa!

Llorensa. Si als sent añs deixa la péll,

en mon consepte te trasa
de morir sinse ser-vell.....

 Entren ara Rita, Ramon, y cuatre ó sis compañeros
  de ambos sexos.

Marieta. Vamos, ya está así Ramon,

Rita, Tomasa y Nasieta....
¿Cóm hau tardat tant, filleta?

Rita. Dos hores que vach pel món,

pero ¿María, qué vols?
per la meua gran desdicha
sols en ferse els caragols
n'ha gastat esta una y micha.
Luego eix'atre que ahi tens...
¡el diantre de la rulla!...
¡ha gastat pocs cumplimens
pera clavarse l'aúlla!...
Despues he tigunt que anar
recorrent de porta en porta
trenta barraques de l'horta
y mich póble de Alfafár.
Pues, tement que no eu saberen
Toni, Andreu, Tomás ni Cárlos,
pera que falta no feren
era presís avisarlos.

Marieta. ¿Y vindrán tots desde luego?
Rita. ¡Vaya si vindrán!¡pues no!...

y vindrá també Simó....
Colau.... Les chiques de Diego....
y ¡qué sé yo cuanta chent!....
Si no son ofertes falses,
entre sabates.... y calses
ham de ser, lo manco, sent