Pàgina:Un Fandanguet en Paiporta (1867).djvu/10

Aquesta pàgina ha estat validada.
—8—
Pero, en fi, ya correc poc,

y cuant els peus s'han chelát,
no crec que siga pecat
el calfarse á vora el fóc.

Marieta. ¡Mon pare es mol divertit!

Aném, vacha y torne pronte.

Tio Pere. Abáns de poqueta nit;

pero si m'ix tort el conte,
y algun llans estraordinari
em deté en cá el só Benito,
ya saps que dins del armari
está el cherronét del frito;
el seu costat la marraixa,
les cóques en lo rebóst,
y tancá dins de la caixa
de pans en ous una póst.
Si vé molta faramalla,
échese y no se derrame
que qui tant plora y treballa
chust es que algun rato mame.
En la cámbra tens melons,
ahí el costat la taberna,
si s'apaga la llanterna,
torna á ensendre els cromellóns.
Pues no vullc que ningú diga,
cuant tú hui tan alta vóles,
que el só Pere Cabrióles
la milocha en póc fil lliga.
Fes á trosos el pandero,
repica bé eixes postises,
y entre fandango y bolero
no et dolguen les llonganises.
Ya saps que no gaste masa,
pero estant tú en la palestra,
tiraré tota ma casa
el corral per la finestra..... (Sen vá.)

Llorensa. ¿Y que ham de fér mes que riures?

Tens un pare, ¡Virgen Santa!
que vál, lo manco, sent lliures.

Marieta. No el daré yo en sent sincuanta.