tù sempre seguintme amable
desde llevant à ponent,
pà mi dolsisim torment
has segut hasta en l'astable!
Ja vem tu, tendres capolls
desde que erem moñicots,
ham anat sempre à calvots
per lo mich de eixos rastolls.
Criats entre la verdura
que rega la aüya del sèl,
el còr tenim plè de mèl
y en la boca confetura.
¡Ay, Toneta! y et vullc tant
com vòl la daxa el bacó,
tant com vòl un rosegó
el pobre que bá acaptant.
