Pàgina:Un Casament en Picaña - manuscrit.pdf/40

Tòni meu, tú sempre estabes cosit en los meus faldons. De aüya ting plena la boca pensant en moment tan dolsos; ay, me sansenen els polsos! ¡yo em torne, yo em torne loca!

Tonet.

No pares ya mes abant, que al voret en eixe anhelo, babetes de caramelo ting per la boca chorrant. ¡Santo Dios, que tiempo aquel! Donantmos sempre besets, uy! ya erem desde chicotets amantes fins de Teruel. O bè arrancant safanories, ò bè batent, ò sembrant, ò bè llaurant ò segant,